Transicions

Per tal de fer servir correctament les transicions, hem realitzat un exercici previ en el que hem analitzat un vídeo on predominen aquests efectes i que ens permetrà distingir quina és la transició adequada per a un moment concret. 

El vídeo que hem analitzat és el següent:

La primera transició del vídeo succeeix quan un home vestit d'esport s'acosta fins la càmera de tal manera que acaba tapant la imatge amb el seu ventre. Després d'això es dóna pas a la següent escena. 

La següent transició és més subtil; en aquest cas la càmera es desplaça en l'eix horitzontal fins mostrar-nos un lloc completament diferent al de l'escena anterior. 

En posteriors ocasions es fan servir transicions en les que es difumina la imagte o la imatge passa a blanc per donar pas a una altra escena. 

Una de les últimes transicions que es fan servir mostra progressivament l'escena següent mentre l'anterior es desplaça pels dos marges horitzontals. Pel meu gust, aquesta transició és la menys adequada i formal de totes les que s'han emprat al vídeo. 

Per finalitzar, el vídeo no acaba amb cap transició de l'estil "fundido a negro", es talla en sec. Crec que si en un vídeo s'està parlant de les transicions també caldria afegir-ne alguna escaient al final.

Carla Pretel

Anàlisi d'anuncis

Tal i com hem estudiat aquests darrers dies a les classes de TAC, els anuncis i pel·lícules es regeixen per unes característiques tècniques concretes que marquen la diferència entre uns i altres. Els tècnics fan servir aquests recursos per tal de mostrar les coses o de transmetre unes sensacions o sentiments específics segons els seus objectius. 

A continuació us mostraré dos anuncis que exemplifiquen clarament les diferents característiques tècniques: plans, llum i so.

En aquest anunci del videojoc Assassin's Creed 3 podem apreciar el seu ritme lent degut als pocs canvis d'escena i a la sensació que ens transmet la càmera lenta. També podem apreciar que els colors que predominen són pàlids a excepció d'alguns moments en els que el foc o explosions són els protagonistes i es caracteritzen pels seus colors càlids i vius. 

Els plans que es fan servir amb més freqüència són els plans americans i els plans mitjos que ens fan centrar l'atenció en els protagonistes.

La música afavoreix a l'hora de retransmetre unes sensacions concretes a l'espectador. Estem parlant d'una música melancòlica i trista que es correspon amb les imatges de l'anunci. 

L'altre anunci del que volia mostrar és el següent: 

Aquest anunci pertany a la campanya publicitària de la càmera de vídeo GoPro 2, la qual es fa servir principalment per enregistrar esports com l'esquí, el surf i altres esports de risc. Tot i que en els primer minut de l'anunci el ritme és bastant lent, aquest s'incrementa a mesura que ens mostren el que es pot fer amb la càmera. Els colors són càlids i freds indistintament i molt vius a diferència de l'anunci anterior. 

La música que se sent de fons marca el ritme de l'anunci i el canvi d'escena durant tot l'anunci, a finals de compàs podem veure clarament com es canvia d'una escena a una altra.

En aquest anunci es fa servir tot el ventall de plans des del pla detall fins al GPG (gran pla general). Això es degut a que en l'anunci es vol mostrar a l'espectador el detall de la càmera (com és, les seves posicions i fixacions, etc.) a més de totes les cabrioles que fan els protagonistes i els llocs on són realitzades (platges espectaculars, muntanyes nevades...).

Tal i com he dit abans, crec que aquests dos anuncis exemplifiquen perfectament les diferències entre característiques tècniques tot creant anuncis amb finalitats concretes però completament diferents. 

Carla Pretel

Anàlisi dels aspectes tècnics de "Les choristes"

"Les choristes" és una pel·lícula de 2004 que ens mostra la història d'un mestre que té com a nou destí treballar en un internat (en el que també viuen i estudien nens orfes). Allà, gràcies als seus coneixements de la música i les seves ganes de motivar els nens d'alguna manera, forma un cor en el que els nens són els protagonistes. 

Aquesta pel·lícula no ocorre en una època contemporània a la nostra, podríem determinar que està basada en els anys 50 aproximadament. Per tal de retransmetre aquesta sensació d'antic a l'espectador, en aquesta pel·lícula es fa servir un filtre (en les escenes que representen el present no es fa servir) que, a més, dóna una tonalitat constant a tota la pel·lícula. Els colors freds, pàlids i foscos predominen al llarg del llargmetratge. 

Pel que fa al ritme de la pel·lícula, podem observar que és un ritme bastant ràpid. Cal precisar que en les escenes en les que els nens estan cantant el ritme disminueix per tal de transmetre més emotivitat i centrar l'atenció en el cor (en l'escena que adjuntaré al final el canvi de ritme es veu clarament). 

Per acabar, parlarem del so. El silenci quasi mai es dóna en aquesta pel·lícula, només en les escenes de més tensió (poques). Sovint, podem sentir de fons alguna de les cançons que el cor canta al llarg de la pel·lícula, tot transmetent emotivitat. Tal i com podem deduïr pel títol del film, és una pel·lícula en la que predomina la música i les cançons i, per tant, està farcida d'escenes que giren entorn al cor i les cançons que canten els nens.

A continuació us mostro una escena que il·lustra perfectament el que he comentat anteriorment. 

Carla Pretel

Anàlisi d'un anunci

El vídeo que hem decidit analitzar és un anunci de Volkswagen de 2011. En aquest anunci el protagonista és un nen que es disfressa de Darth Vader (Star Wars) i intenta utilitzar el poder de "la Força" per tal de moure objectes però no té èxit en els seus intents. Al final de l'anunci podem veure que el nen es dirigeix al cotxe per tornar-ho a intentar i el pare, des de casa, activa el cotxe amb el mando a distància i el nen es pensa que ho ha aconseguit.

L'anunci comença amb un pla contrapicat amb travelling. La figura del nen es descobreix poc a poc acabant amb un pla americà que no ens mostra encara el tamany real del personatge (nosaltres ens seguim imaginant que es tracta del personatge de la pel·lícula). Finalment descobrim que es tracta d'un nen que porta la disfressa del personatge famós.  

En aquest anunci, els plans generals són més freqüents en els quals el nen disfressat sempre se situa al mig de la imatge com a protagonista. Els primers plans i plans detall apareixen a l'hora de mostrar els objectes que el nen intenta moure. Aquest tipus de plans es fan servir per tal de mostrar que l'objecte no es mou ni un mil·límetre per molt que el nen ho intenti. També són molt comuns a l'hora de mostrar les característiques del cotxe que es pretén vendre: l'interior del cotxe, la carroceria i, sobretot, la marca. Cal afegir que aquests plans també es fan servir per tal de transmetre els sentiment de frustració del nen encara que no poguem veure les seves faccions. 

El vídeo acaba amb un pla general mostran tots dos protagonistes de l'anunci junts, el cotxe i el nen. 

El vídeo que a continuació us adjunto es correspon amb l'anunci analitzat. 

Carla Pretel

Mapa conceptual Ironia

A continuació trobem el mapa conceptual del treball sobre la Ironia.

He inclòs els conceptes més importants i dels que farem esmena al treball.

Amb aquest esquema es poden diferenciar clarament, gràcies als colors i les formes que s'han fet servir, els principals temes del treball i els seus apartats. 

Així, si fem servir aquest esquema a la presentació, els oients podran identificar amb facilitat el tema d'aquesta i seguir-la. 

Per als que realitzem la presentació, ens pot fer servei com a guia, per tal de no perdre'ns durant la nostra explicació. 

Mapa conceptual sobre la ironia

Carla Pretel

Aplicacions Web 2.0

Definim les aplicacions de la Web 2.0 totes aquelles eines que ens permeten compartir informació amb altres usuaris a la xarxa i col·laborar en aquesta.

Podem trobar diferents tipus d'aplicacions que responguin a les necessitats de l'usuari:

• BLOGS
• WIKIS
• ENTORNS PER COMPARTIR RECURSOS
• documents i presentacions (Google Docs)
• vídeos (Youtube)
• fotos (flickr)
• xarxes socials (Facebook, Twitter...)
• plataformes educatives (Xtec)
• aules virtuals 

Algunes d'aquestes aplicacions s'han de pagar per poder-les fer servir i gaudir de les seves avantatges, tot i que moltes són gratuites i no per això la seva qualitat és inferior.

A continuació descriuré un seguit d'aplicacions de la web 2.0 les quals jo en faig ús:

Flickr és un portal en el qual els usuaris poden penjar les fotos que ells desitgin.

En aquest portal es poden agrupar les fotos de la teva galeria en àlbums per facilitar la recerca d'alguna imatge en concret.

També es poden crear presentacions amb les fotos penjades i compartir-les amb altres usuaris. 

PicMonkey és un portal que ofereix un servei diferent al de compartir fotografies a la xarxa. Aquesta aplicació permet retocar fotos online, sense haver de descarregar cap programa. A més de ser un programa d'edició de fotografies bastant complet i actual és gratuït, pel que el fa encara més atractiu.

No només es poden editar les propietats de les fotografies sinó que també et permeten JUGAR amb la imatge, canviant-ne els colors o aplicant efectes curiosos en aquesta.

Tot i ser gratuït, pagant una determinada quantitat de diners, hi ha la possibilitat de convertir-se en usuari PREMIUM, amb el que pots accedir a tot el contingut de l'aplicació.

Dropbox és un servei que permet a l'usuari accedir als documents emmagatzemats a la carpeta Dropbox des de qualsevol terminal. 

A més, també permet a l'usuari crear carpetes compartides amb altres membres de Dropbox en les que poden afegir documents als quals es podrà accedir des del terminal de cada usuari.

LinkedIn és una xarxa social on usuaris i empreses estableixen connexions amb la finalitat de trobar un lloc de treball (usuari) i omplir una vacant (empresa).

En aquest portal, l'usuari pot mostrar el seu perfil professional actualizat per tal d'aconseguir un lloc de treball i l'empresa mostra els requisits necessaris per tal de formar part de l'equip humà d'aquesta.

Després d'exemplificar algunes d'aquestes aplicacions, podem concloure que les aplicacions són un servei que preten suplir totes i cadascunes de les necessitats que se li poden plantejar a l'usuari a la web, facilitant-ne la seva estada dins d'aquesta.

Carla Pretel

Les TAC i l'educació

Les TAC (tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement) són les anomenades TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) aplicades a l'educació. 

Les TAC tracten d'orientar les tecnologies de la informació i l'educació cap un vessant educatiu i formatiu tant per l'estudiant com per el mestre o professor que impartirà les classes.

L'objectiu principal de les TAC és facilitar el procés d'aprenentatge i fins i tot millorar-lo mitjançant l'ús d'aquestes.

No es tracta únicament d'aprendre a fer servir un seguit de recursos que ens proporcionen aquestes tecnologies sinó que es tracta de modificar les metodologies emprades fins ara per tal d'incloure les TIC en el procés d'aprenentatge fent que hi participin activament, és a dir, cal conèixer i explorar els possibles usos didàctics que ens ofereixen aquestes en vers l'aprenentatge i la docència.

Ara bé, tot i que la teoria és senzilla, la pràctica és bastant més complicada. Per fer un bon ús de les TAC cal que els mestres estiguin formats en l'ús d'aquestes i que les dominin per arribar a tenir èxit. També, cal tenir en compte que l'objectiu de les TAC no és només fer servir recursos informàtics a les aules (ordinadors, projectors, pissarres digitals, etc.) per seguir fent servir la mateixa metodologia que es feia servir fins ara, estem parlant d'utilitzar recursos didàctics en els quals intervinguin de manera activa els recursos informàtics (INNOVAR). 

Per la meva part, jo trobo que l'ús de les TAC és un gran pas endavant per l'educació ja que, a més de facilitar l'aprenentatge, ajudarà a millorar el coneixement i domini de les tecnologies tant pels alumnes com per els mestres (que en molts casos no han tingut contacte amb aquest tipus de recursos i per això els han obviat) a més de potenciar el seu desenvolupament personal.

Es tracta de canviar "l'aprenentatge de la tecnologia" per "l'aprenentatge AMB la tecnologia".

El video que apareix a continuació exemplifica d'una manera molt clara la concepció errrònia d'alguns mestres en vers les noves tecnologies. Com he dit anteriorment, cal canviar aquest punt de vista per tal d'aprofitar al màxim el que ens aporten les TAC.

Carla Pretel