"Les choristes" és una pel·lícula de 2004 que ens mostra la història d'un mestre que té com a nou destí treballar en un internat (en el que també viuen i estudien nens orfes). Allà, gràcies als seus coneixements de la música i les seves ganes de motivar els nens d'alguna manera, forma un cor en el que els nens són els protagonistes.
Aquesta pel·lícula no ocorre en una època contemporània a la nostra, podríem determinar que està basada en els anys 50 aproximadament. Per tal de retransmetre aquesta sensació d'antic a l'espectador, en aquesta pel·lícula es fa servir un filtre (en les escenes que representen el present no es fa servir) que, a més, dóna una tonalitat constant a tota la pel·lícula. Els colors freds, pàlids i foscos predominen al llarg del llargmetratge.
Pel que fa al ritme de la pel·lícula, podem observar que és un ritme bastant ràpid. Cal precisar que en les escenes en les que els nens estan cantant el ritme disminueix per tal de transmetre més emotivitat i centrar l'atenció en el cor (en l'escena que adjuntaré al final el canvi de ritme es veu clarament).
Per acabar, parlarem del so. El silenci quasi mai es dóna en aquesta pel·lícula, només en les escenes de més tensió (poques). Sovint, podem sentir de fons alguna de les cançons que el cor canta al llarg de la pel·lícula, tot transmetent emotivitat. Tal i com podem deduïr pel títol del film, és una pel·lícula en la que predomina la música i les cançons i, per tant, està farcida d'escenes que giren entorn al cor i les cançons que canten els nens.
A continuació us mostro una escena que il·lustra perfectament el que he comentat anteriorment.
Carla Pretel
No hay comentarios:
Publicar un comentario